diumenge, 21 d’abril del 2013

Ací vaig a parlar sobre algunes malalties una mica estrany i... però per a mi no són  desagradables, ha, ha, ha. Anem a comentar els prolapsos que són el desplaçament d'òrgans, recte, úter, genitals... Per exemple, rectal prolapse, és la protrusió (anormal allargament d'una part, tumor o orgue, per volum o per una causa posterior que empeny) de recte a través de l'anus, que fa que el recte s'invertisca.












També parlarem sobre els prolapsos uterins , que  un desplaçament uteri  hasta sobresalir de la vagina de la mujer. Les sintomes de aquesta malaltia son:

-Sensació d'estar sentada en una bola chicoteta.

-Relacións sexuals incómodes o doloroses.   

-Lumbagia.

-Protusión desde la opertura vaginal.

-Sensación de pesadez o tracció de la pelvis
                   
                    -Sangrat vaginal.             

     
                                                   

El prolapse uterí és més desagradable que el prolapse rectal perquè és molt incomode per mantindre  relacions sexuals , orinar, perquè t'eix el uter fora.








Però resumint una mica, aquests són els tipics i mes coneguts;




*Cistocele: la bufeta urinària apunta en la cara anterior de la paret vaginal.




*Rectocele: el recte (el tram final de l'intestí gruixut en arribar a l'anus) descendeix sobre la cara posterior vaginal.




*Prolapse uterí: en aquest cas és l'úter el que descendeix apuntant el coll primer i després el cos uterí.




*Enterocele: les rosteixes intestinals es *hernian a través del fons posterior de la vagina.




*Prolapse de cúpula vaginal: ocorre en dones a les quals se'ls ha extirpat l'úter (*histerectomía). La vagina, que és un sac cec, es dóna la volta com si ho posaren del revés, el de dins cap a fora.

-Deixant els prolapses a un costat, anem a començar ha comentar la Fibrodisplasia.




La fibrodisplasia osificante progressiva (FOP) és una malaltia hereditària, autosómica dominant, que provoca una ossificació progressiva dels músculs esquelètics, facials, tendons i lligaments. És a dir, alguns teixits de l'organisme, com a músculs o tendons, es osifican i es converteixen en os.















Les mucopolisacaridosis (MPS per la seva sigla en anglès) són un grup de malalties metabòliques hereditàries causades per l'absència o el malfuncionament de certs enzimes necessaris per al

processament de molècules anomenades glicosoaminoglicanos o glucosaminglucanos, que són cadenes llargues d'hidrats de carboni presents en cadascuna de les nostres cèl·lules que ajuden a construir els ossos, cartílags, tendons, còrnies, la pell, el teixit connectiu i el teixit hematopoyético.





















L'Herpes genital Són resultat del virus *HSV2 i infecten a una persona per a tota la vida. Encara que pot romandre latent durant llarg temps, una vegada present, l'herpes genital és dolorós i arriba acompanyat d'erupcions cutànies, picors, coïssors i febre. Després apareixen petites vesícules que exploten donant pas a les *postillas i crostes. Únicament els tractaments orals i locals permeten atenuar els recurrents brots però en cap cas guarir-los completament.



















La malaltia de la Peyronie és una malaltia inflamatoria d'origen desconegut que produeix una induración (augment de consistència) de la túnica albugínea (capa que embolica als cossos cavernosos, que són els que contenen el teixit eréctil del penis), afectant a una extensió variable de la mateixa.















Síndrom de moebious



Aquesta dolorosa malaltia causa a la persona dificultat per a sonriure ¨fruncir el ceño¨, etc...

Tampoc pot moure lateralment els ulls ni controlar el parpadeig. A voltes es queden dormits amb els ulls oberts, tenen grans dificultats a l'hora de tragar, parlar i qualsevol actitut en la què están implicats els musculs de la cara.

















Malaltia de Crohon


Es una malatia crònica d'origen desconegut que potser tenga un component autoinmune pel cual el sistema innmunitari de l'individu ataca su propi intestí produint inflamació, frecuentment en l'íleon o el tram final de l'intestí prim.




















Hemorroides sangrants


Les hemorroides afecten a mès de 10 millons de persones per any un del seus simptomes mes comuns, hemorroides sagnants, sagnants hemorroidal, porta amb si la vergonya social amb la posibilitat de mancharse de sang i el dolor són també simptomes de les hemorroides sagnants.








El síndrom X




És una malaltia hederitària en el cromosoma. També és coneix com retard mental hederitari. Una persona de cada 4000 la padeix. Té dificultats d'aprenentatge, falta d'atenció, ansiedad i humor inestable.































Sífilis




La sífilis és una infecció de trasmisió sexual crònica produida per la bactería espiroqueta. Aquest microorganisme és una bacteria mòbil. Aquesta bactería es multiplica rápidament. Esta es contatgia principalment per contacte sexual, per contacte de la pell...












Vivisecció
La vivisecció, és la disecció d'un animal quan encara aquest és viu. Està qualificada com a tortura animal. Els animals amb els que solen investigar són gossos, simis...






Fisura anal




És un estripament en el revestiment de l'ano. Les fisures ocasionen espasmes de l'esfínter, el que impedeix la seua curació. Causen dolor i la perdua de sang durant l'evacuacció.






Impetigue buloso

S'inicia amb una pústula en les mateixes localitzacions comentades, que en trencar deixen sortir el seu contingut, contaminant la pell circundant i deixant una àrea eritematosa que en assecar-se pot ser després de color marró. L'agent és el Staphylococcus aureus.


.

Síndrome d'Asperger

Es un conjunt de condicions mentals que forma part dels transtorns de l'espectre d'autista.
La persona afectada mostra dificultats en la interacció social i en la comunicació de gravetat variable, así com activitats e interesesos en àreas que solen ser molt restringides

                                                            


Síndrome de Proteus

És una malaltia congènita que causa el creiximent excessiu de la pell i un desenvolupament anormal dels ossos, normalment acompayada de tumors en més de la mitat del cos.






La Síndrome de Wermer

Estranya patología genètica autosòmica recessiva que es caracteritza per un envelliment accelerat. Les característiques inclueixen pèrdua de cabell, catarates bilaterals...Els individus amb la síndrome de Wermer presenten un elevat risg de patir càncer. Solen morir entre 46 i 48 anys.